Marc Peyrecave i Vidal, Aspectes del Correu 1

Article fet 
per l’anuari de l’associació del any 2009

Aspectes del Correu
1855 -1860


Una observació superficial del que va ser el correu entre 1855 i 1860, ens pot fer pensar que la immensa majoria del correu circulat en aquesta època va ser un munt de cartes franquejades amb un segell de 4 cuartos vermell, sortides i destinades a qualsevol lloc de la península.

Si ens fixem en el “material no habitual”, veurem que aquesta època és d’una riquesa sense comparació, pel que fa a les diferents formes de pagar el franqueig de la correspondència, de conduir-lo, a l’abundància de tarifes aplicables, i com a conseqüència, al gran nombre d’anomalies que va generar la ràpida evolució del Correu en aquesta època.


1855. Correu a pagar en destí
Tot i que era més econòmic franquejar prèviament la correspondència, 4 cuartos en lloc de 8 per una carta de port senzill, en el cas de no circular el segell adhesiu enganxat, el port era pagat per el receptor. Detall important, tenint en compte que qui prenia la decisió de fer el franqueig previ era l’emissor, i no el receptor. Això explica possiblement que tot i tractar-se d’una diferència del simple al doble, moltes cartes no s’acollissin al sistema de franqueig previ, fins que no va ser obligatori, naturalment

Sobre el frontal, en color negre, la xifra de porteig de ½, en colo negre. Aquesta marca es coneix en cartes arribades a Trujillo i sortides d’Extremadura.



1856: Correu Retingut

Per Reial Decret de 15 de febrer de 1856, el franqueig previ de tota la correspondència pública es feia obligatori a la península i illes adjacents a partir de l’1 de juliol, de 1856. “No circularán las cartas que desde aquella fecha se echaren al Correo sin sellos de franqueo, pero la Administración en que nazcan las anunciará al público por medio de listas de avisos en la Gaceta y periódicos oficiales, y avisando á los interesados por medio de cartas impresas cuando supiere su paradero.”


48 B. Carta dirigida a Ramon Romani Miso, a Capellades.
La carta va ser datada a la seva arribada a l’administració de Correus, el dia 5 de juliol, i en no estar franquejada prèviament, com era obligatori des de l’1 de juliol, retinguda. Es va enviar un avís a l’emissor de la carta per que anés a franquejar-la, cosa que va succeir el dia 11. Va pagar el segell de 4 cuartos, i la carta va sortir correctament franquejada cap a destí.


L’acumulació de correu sense distribuir va fer que la Direcció General de Correus publiqués una circular el 26 de juliol de 1856, permetent la circulació de cartes insuficientment franquejades, això sí, multant-les.
“...la entrega de la carta deberá hacerse al interesado, el cual deberá abonar en el acto el doble porte en sellos, que se pegarán inmediatamente al sobrescrito de la carta á presencia de aquél.”




1857: Correu Reexpedit

Aquelles cartes, que per causa de canvi de residència del destinatari no es podien lliurar, si es coneixia la nova adreça, eren re-enviades sense càrrec per al destinatari.
Aquest segon lliurament és, en certa manera una mena de “tarifa especial”, aplicada a aquest tipus de correu.    


48 B. Carta sortida de Monforte de Lemos, i dirigida a Ygnacio de Yáñez, diputat a Corts, a Madrid.
La carta es va franquejar amb segells de correu per a particulars, sense fer ús de la franquícia de la que disposaven els Diputats a Corts.
  La carta està datada a Monforte de Lemos, i en arribar a Madrid, es vol retornar cap al mateix Monforte de Lemos, ja que el diputat presumiblement havia fet cap allà.
Per error, i vist que la inscripció manuscrita feta a Madrid, sobre el frontal indica Monforte, la carta és enviada a Monforte del Cid, província d’Alacant.
A la vista de que l’esmentat enyor no parava per terres alacantines, es suplementa la inscripció Monforte feta a Madrid, amb un Lemos en tinta més clara, i cap a Lugo, que hi falta gent. La carta arriba finalment a destí el 25 de Juliol de 1857 .




1855: Correu incorrectament franquejat

La Reial Ordre de 13 de juny de 1854, que concretava les nomes generals indicades en el RD de 16 de març de 1854, indicava que havia entre altres importants disposicions, estipulava que els segells de correu oficial, únicament es podien fer servir entre administracions amb dret a franquícia, sempre que la carta anés dirigida al càrrec i no a la persona, i que en el frontal de la carta figurés el segell de l’Administració emissora, entre altres protocols de tipus burocràtic.


35 + 40. Frontal dirigit al Habilitado de Particulares de la Provincia de Jaén, franquejat amb un segell de mitja unça, de l’emissió per a Servei Oficial de 1855, i amb un 4 cuartos de l’emissió de 1 d’abril de 1855.
Ambdós segells estan anul·lats amb la graella d’ús general en color negre. Sobre el frontal, el datador  OVIEDO*, Tipus 54, de data 2JUL55.
 El remitent va franquejar de forma inadequada la seva carta amb el segell de Correu Oficial, que va circular fins a Jaén, i a la seva arribada va ser retinguda, ja que estava dirigida a un organisme que no disposava de franquícia. Per ser retirada per el destinatari, aquest va haver de pagar els 4 cuartos de franqueig del correu per a particulars, i enganxar-hi el segell, que es va anul·lar a Jaén.

Al dors, el destinatari es queixa de l’error comès a l’hora del franqueig amb el segell del Servei Oficial:
”...el franqueo de oficio, como ya tengo manifestado, si no se dirige al Admor. Económico.
Una casualidad ha hecho que yo tenga noticia de esta carta y la he mandado sacar de la Admon de correos, pero estas casualidades acaso no se repitan y, continuando con la misma dirección tendran que sufrir extravio la comunicaciones de esa Admon, por que supongo no avisaran á domicilio de las cartas.”



1856: Correu incorrectament portejat

Les cartes de port senzill, enviades per autoritats amb dret a franquícia a corporacions locals o provincials, havien de ser trameses a càrrec del destinatari, i per tant ser taxades amb un 4, manual o amb un encuny, per l’estafeta emissora, per ser pagades per l’Ajuntament o Corporació Provincial receptora. No sempre es feien les coses com cal, i alguns cops es taxaven com si fossin cartes de particulars.


Carta enviada per el Jutjat de 1ª Instància de Cervera, a l’Ajuntament d’Anglesola. Sobre el frontal, la marca de jutjat, el datador TARREGA LERIDA, de data 3ENE56, en color blau, un 8 de porteig, en blau, anul·lat amb la graella d’ús general.

La carta va ser lliurada al correu, sense franquejar, ja que es tracta d’un port senzill, enviat per una autoritat amb dret a franquícia, a un Ajuntament. A Tàrrega, es porteja amb un 8, com si fos una carta entre particulars. Descobert l’error, es corregeix, matant el 8 amb la graella d’ús general. Per acabar de rematar l’error, no es porteja amb el 4 que li pertocaria.



Cap comentari:

Publica un comentari