Article fet
per l’anuari de l’associació del any 2010
Aspectes del Correu (2)
1855 -1860
Com a continuació de l’article de mateix títol publicat l’any anterior, i seguint amb aspectes poc usuals del correu entre els anys 1855 i 1860, presentem un seguit de cartes que documenten les diverses tarifes aplicades, tant al correu entre particulars, com a l’oficial.
1856. Correu franc
El port del Correu s’havia de satisfer bé per l’emissor d’una carta, bé per el receptor.
Tot i això, la Reial Ordre de 13 de juny de 1854, que detallava les mesures necessàries per donar compliment al Decret de 16 de març del mateix any, indicava en el seu article 7.ª. “Circulará franca sin necesidad de sellos: 2.º. Los certificados con facturas del giro mútuo que contengan avisos de libranzas, si circulan abiertos.
Aquest tipus de correu, no el pagava ni l’emissor ni el receptor, era a càrrec de l’administració de correus.
1860. Correu franquejat amb segells de 2 emissions diferents
Imprès complet de Giro Mutuo, sortit de l’administració de Badajoz, i dirigit a l’administració de Piedrahita.
Sobre el frontal i el revers, el datador Tipus 54 BADAJOZ* en color blau, i data 29ABR56.
Estampat a Madrid, en trànsit, el datador de Correu Central de data
MAY 1, en color vermell.
Sobre el revers les diferents marques de trànsit amb datadors Tipus 54 de VILLACASTIN SEGOVIA, AVILA*, i d’arribada a PIEDRAHITA AVILA.
1860. Correu franquejat amb segells de 2 emissions diferents
Mitjançant una circular de 17 de gener de 1860, es donaven les instruccions per a la posta en funcionament dels nous segells de correus, que havien de substituir els que es feien servir des d’abril de 1855.
En l’article 3ª de l’esmentat decret es diu “ Durante la primera quincena del expresado mes, destinada al cambio general, podrá franquearse la correspondencia con sellos antiguos ó con los nuevos indistintamente; pero desde el siguiente dia 16 sólo podrá hacerse con estos últimos.”
Tot i deixar un termini prou gran per a fer el canvi, alguns despistats encara franquejaven amb segells de l’emissió anterior.
48 B +52. Carta sortida de Cadis, i dirigida a Mateo García de la Riva, a Rivadeo.
La carta va ser franquejada amb un cuatro cuartos vermell, i lliurada al correu on va ser datada el 27FEB60, 12 dies després de l’últim de validesa legal de l’esmentat segell.
La carta va ser retinguda, i un cop avisat el remitent, aquest va aportar un segell de 4 cuartos de l’emissió de 1860, que es va anul·lar amb la Roda de Carreta 3, i es va datar amb el CADIZ.(3), en data 27MAR 60.
Després, encara va trigar 5 dies fins a arribar a destí. Un trajecte una mica lent.
1857: Correu Incorrectament franquejat
La Reial Ordre de 13 de juny de 1854 anteriorment citada, en el seu article 15 indicava: “Los pliegos que dirijan las autoridades o dependencias del Gobierno á las corporaciones provinciales ó municipales, se franquearán previamente por medio de los sellos de oficio, exceptuando los sencillos que no excedan de media onza.”
Aquesta disposició excloïa doncs del franqueig previ amb segells de correu oficial les cartes simples dirigides als ajuntaments, la gran majoria del correu circulat entre aquestes institucions, i per tant el càrrec d’aquest tipus de correu seria doncs assumit per el receptor, és a dir per els ajuntaments.
35. Carta sortida de Madrid, i dirigida a l’alcalde de Velilla de San Antonio.
La carta està franquejada amb un segell de mitja unça de Correo Oficial. Sobre el frontal el datador MADRID.(1), de data 10SET57, en color negre, la marca judicial ADMON PRAL DE HACIENDA PUBLICA DE LA PROVA D MADRID, que trepitja el segell, en color vermell, i el 4 de porteig de Madrid.
Sobre la carat es va estampar el segell de Correu oficial, contravenint el que s’indica a l’Ordre de 13 de juny de 1854.
Tot i que el remitent, l’ Administració Principal d’Hisenda Pública de la Provincia de Madrid disposava de franquícia, el port, en tractar-se d’una carta simple, havia de ser satisfet per el destinatari. Per tant la carta va ser taxada amb 4 cuartos, mitjançant la marca 4 estampada sobre el frontal de la carta.
1860: Correu innecessàriament franquejat
Mitjançant una circular de 15 de desembre de 1859, s’indicava que “Las cartas para nuestro ejército expedicionario de Africa qua nazcan en esa administración serán inmeditamente y convenientemente dirigidas á su destino, aún cuando carezcan de sellos de franqueo.”
48 C. Carta dirigida a José Mª Cañavatte, de l’Exèrcit Espanyol a Àfrica.
La carta està anul·lada amb la Roda de Carreta 1, en color negre. Sobre el frontal, el datador de sortida, MADRID.(1) de data 4FEB60, en color negre,
Segons la circular descrita, aquesta carta hagués pogut circular sense ser franquejada per el remitent.
1856: Correu insuficientment franquejat
El control que exercien els funcionaris de correus era molt gran i la pressió que els arribava per part de l’Administració també, per tal d’evitar fraus de tot tipus, com l’ús de segells falsos, rentats o envernissats.
També es controlava molt l’ús correcte dels segells de correu oficial, i el correcte franqueig de les cartes circulades entre particulars.
Tot i això, de tant en tant, alguna cosa se’ls escapava.
42 + 48 A. Carta sortida de Teruel, i dirigida a Veracruz, a Mèxic.
Els dos segells estan anul·lats amb la graella d’ús general, en color negre.
Sobre el frontal, el datador TERUEL*
La carta s’hauria d’haver franquejat amb dos segells de 2 rals, però un dels dos va ser substituït per un 4 cuartos. La similitud de color va fer la resta, i va circular fins a destí sense entrebancs.
Marc Peyrecave i Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada