Article fet
per l’anuari de l’associació del any 2009
1856: Correu Retingut
La Reial Ordre de 13 de
juny de 1854, que concretava les nomes generals indicades en el RD de 16 de
març de 1854, indicava que havia entre altres importants disposicions,
estipulava que els segells de correu oficial, únicament es podien fer servir entre
administracions amb dret a franquícia, sempre que la carta anés dirigida al
càrrec i no a la persona, i que en el frontal de la carta figurés el segell de
l’Administració emissora, entre altres protocols de tipus burocràtic.
Aspectes
del Correu
1855
-1860
Una observació
superficial del que va ser el correu entre 1855 i 1860, ens pot fer pensar que
la immensa majoria del correu circulat en aquesta època va ser un munt de
cartes franquejades amb un segell de 4 cuartos vermell, sortides i destinades a
qualsevol lloc de la península.
Si ens fixem en el
“material no habitual”, veurem que aquesta època és d’una riquesa sense
comparació, pel que fa a les diferents formes de pagar el franqueig de la
correspondència, de conduir-lo, a l’abundància de tarifes aplicables, i com a
conseqüència, al gran nombre d’anomalies que va generar la ràpida evolució del
Correu en aquesta època.
1855.
Correu a pagar en destí
Tot i que era més econòmic franquejar
prèviament la correspondència, 4 cuartos en lloc de 8 per una carta de port
senzill, en el cas de no circular el segell
adhesiu enganxat, el port era pagat per el receptor. Detall important, tenint
en compte que qui prenia la decisió de fer el franqueig previ era l’emissor, i
no el receptor. Això explica possiblement que tot i tractar-se d’una diferència
del simple al doble, moltes cartes no s’acollissin al sistema de franqueig
previ, fins que no va ser obligatori, naturalment
48. Carta dirigida al comerciant Vicente Velarde, a Trugillo. Sobre el frontal, el 8 de porteig,
corresponent a un port simple, i el datador MIAJADAS CACERES, tots dos en
vermell. La carta està datada el 19ENE55.
Sobre
el frontal, en color negre, la xifra de porteig de ½, en colo negre. Aquesta marca
es coneix en cartes arribades a Trujillo i sortides d’Extremadura.
1856: Correu Retingut
Per
Reial Decret de 15 de febrer de 1856, el franqueig previ de tota la
correspondència pública es feia obligatori a la península i illes adjacents a
partir de l’1 de juliol, de 1856. “No
circularán las cartas que desde aquella fecha se echaren al Correo sin sellos
de franqueo, pero la
Administración en que nazcan las anunciará al público por
medio de listas de avisos en la
Gaceta y periódicos oficiales, y avisando á los interesados
por medio de cartas impresas cuando supiere su paradero.”
48 B. Carta dirigida a Ramon Romani
Miso, a Capellades.
La carta va ser datada a la seva
arribada a l’administració de Correus, el dia 5 de juliol, i en no estar
franquejada prèviament, com era obligatori des de l’1 de juliol, retinguda. Es
va enviar un avís a l’emissor de la carta per que anés a franquejar-la, cosa
que va succeir el dia 11. Va pagar el segell de 4 cuartos, i la carta va sortir
correctament franquejada cap a destí.
L’acumulació de
correu sense distribuir va fer que la Direcció General
de Correus publiqués una circular el 26 de juliol de 1856, permetent la
circulació de cartes insuficientment franquejades, això sí, multant-les.
“...la entrega de la carta deberá hacerse al
interesado, el cual deberá abonar en el acto el doble porte en sellos, que se
pegarán inmediatamente al sobrescrito de la carta á presencia de aquél.”
1857:
Correu Reexpedit
Aquelles cartes, que
per causa de canvi de residència del destinatari no es podien lliurar, si es
coneixia la nova adreça, eren re-enviades sense càrrec per al destinatari.
Aquest segon
lliurament és, en certa manera una mena de “tarifa especial”, aplicada a aquest
tipus de correu.
48 B. Carta sortida de Monforte de
Lemos, i dirigida a Ygnacio de Yáñez, diputat a Corts, a Madrid.
La carta es va franquejar amb segells
de correu per a particulars, sense fer ús de la franquícia de la que disposaven
els Diputats a Corts.
La carta està datada a Monforte de Lemos, i en arribar a Madrid, es vol
retornar cap al mateix Monforte de Lemos, ja que el diputat presumiblement
havia fet cap allà.
Per error, i vist que la inscripció
manuscrita feta a Madrid, sobre el frontal indica Monforte, la carta és enviada
a Monforte del Cid, província d’Alacant.
A la vista de que l’esmentat enyor no
parava per terres alacantines, es suplementa la inscripció Monforte feta a
Madrid, amb un Lemos en tinta més clara, i cap a Lugo, que hi falta gent. La
carta arriba finalment a destí el 25 de Juliol de 1857 .
1855:
Correu incorrectament franquejat
35 + 40. Frontal dirigit al Habilitado
de Particulares de la
Provincia de Jaén, franquejat amb un segell de mitja unça, de
l’emissió per a Servei Oficial de 1855, i amb un 4 cuartos de l’emissió de 1
d’abril de 1855.
Ambdós segells estan anul·lats amb la
graella d’ús general en color negre. Sobre el frontal, el datador OVIEDO*,
Tipus 54, de data 2JUL55.
El remitent va franquejar de forma inadequada
la seva carta amb el segell de Correu Oficial, que va circular fins a Jaén, i a
la seva arribada va ser retinguda, ja que estava dirigida a un organisme que no
disposava de franquícia. Per ser retirada per el destinatari, aquest va haver
de pagar els 4 cuartos de franqueig del correu per a particulars, i enganxar-hi
el segell, que es va anul·lar a Jaén.
Al dors, el destinatari es queixa de l’error comès a l’hora
del franqueig amb el segell del Servei Oficial:
”...el franqueo de oficio, como ya
tengo manifestado, si no se dirige al Admor. Económico.
Una
casualidad ha hecho que yo tenga noticia de esta carta y la he mandado sacar de
la Admon de
correos, pero estas casualidades acaso no se repitan y, continuando con la
misma dirección tendran que sufrir extravio la comunicaciones de esa Admon, por
que supongo no avisaran á domicilio de las cartas.”
1856:
Correu incorrectament portejat
Les
cartes de port senzill, enviades per autoritats amb dret a franquícia a
corporacions locals o provincials, havien de ser trameses a càrrec del
destinatari, i per tant ser taxades amb un 4, manual o amb un encuny, per
l’estafeta emissora, per ser pagades per l’Ajuntament o Corporació Provincial
receptora. No sempre es feien les coses com cal, i alguns cops es taxaven com
si fossin cartes de particulars.
Carta enviada per el Jutjat de 1ª Instància
de Cervera, a l’Ajuntament d’Anglesola. Sobre el frontal, la marca de jutjat,
el datador TARREGA LERIDA, de data 3ENE56, en color blau, un 8 de porteig, en
blau, anul·lat amb la graella d’ús general.
La carta va ser lliurada al correu, sense franquejar, ja que
es tracta d’un port senzill, enviat per una autoritat amb dret a franquícia, a
un Ajuntament. A Tàrrega, es porteja amb un 8, com si fos una carta entre particulars.
Descobert l’error, es corregeix, matant el 8 amb la graella d’ús general. Per
acabar de rematar l’error, no es porteja amb el 4 que li pertocaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada